Últims paradisos: urbanització de l'espai rural i resistència social al Pueblo Mágico de Sisal, Yucatán

Sisal és un agregat del municipi de Hunucmá, situat a la regió ponent de l'estat de Yucatán sobre el litoral del Golf de Mèxic, a 55 km de Mèrida i entre dues Àrees Naturals Protegides, totes dues reserves estatals: El Palmar, Pantanos y Manglares de la Costa Nord de Yucatán. És principalment un port pesquer habitat per 2.078 persones, en el qual es combinen altres activitats econòmiques com la cacera de subsistència, els serveis turístics, l'extracció de sal i l'agricultura de subsistència (Batllori et al, 2006). Sisal va ser designat com a Poble Màgic l'1 de desembre de 2020. Amb aquesta distinció, la localitat va ser catapultada cap a la geografia del turisme com un lloc de naturalesa salvatge amb potencial econòmic i s'ha instrumentalitzat com a catalitzador del desenvolupament immobiliari en aquesta zona costanera, intensificant els conflictes amb la població a causa de l'accés restringit a la terra i els recursos, així com a l'augment en el cost de vida.

Ubicació de la localitat de Sisal. Elaboració propia a partir de la capa del marc geoestadístic nacional del INEGI.

El ràpid ritme de transformació de l'ús del sòl i les creixents tensions que sorgeixen entre les poblacions pesqueres locals i els nous actors econòmics, contribueixen al desplaçament social, augmenten les diferències de poder entre els actors involucrats en els projectes de desenvolupament urbà i intensifiquen la pèrdua del patrimoni natural de les comunitats rurals. El següent gràfic mostra l'augment en les sol·licituds d'impacte ambiental presentades davant la Secretaria de Medi Ambient per a la construcció d'habitatges i desenvolupaments immobiliaris durant un període de vuit anys. S'observa un increment notable a partir de la data en què Sisal va ser nomenat Poble Màgic.

Gràfic 1. Sol·licitud de Declaracions d'Impacte Ambiental en el municipi de Hunucmá entre gener 2014 i abril 2022.

Gaceta Ecológica de la SEMARNAT.

A partir de la identificació d'aquest creixent fenomen de l'interès per invertir a Sisal es va elaborar la cartografia temàtica que reflecteix 90 projectes identificats en el següent mapa que sumen un total de 2.000 ha., on s'ofereixen a la venda més de 30.000 terrenys distribuïts a la zona costanera i a l'àrea interior. Es contrasten amb un fons cartogràfic representant vuit tipus de cobertura del sòl: dunes costaneres, cossos d'aigua, petenes, manglars, aquacultura, agricultura, assentaments humans i vegetació secundària. Els polígons més importants en superfície són els de vegetació secundària corresponent a la selva baixa arbustiva, on se situen els projectes amb major superfície. Els projectes K, L, M i N se situen dins de l'àrea de la Reserva de Pantanos y Manglares en una zona inundable en temporada de pluges. Es destaca que la zona amb major demanda d'urbanització és la barrera costanera, ja sigui en primera, segona i tercera línia, on l'especulació en els preus s'ha disparat en els darrers anys. La identificació d'aquests projectes permet una discussió entorn de l'expansió del capitalisme immobiliari expressada en la creixent urbanització a Sisal, on es percep el risc de destrucció del sistema de platja i aiguamoll, que constitueixen una barrera natural davant fenòmens climàtics, i l'hàbitat d'espècies vegetals i animals; així com aguditzant la desigualtat en la població local de pescadors.

Elaboració propia a partir de les dades de SEMARNAT, del RAN i recopilació en el camp, sobre la base de cobertura del sòl extreta de CONABIO.

A zones turístiques on la demanda de terres s'incrementa generant especulació en el valor del sòl, tendeix a generar conseqüències socials i econòmiques en els habitants locals. En el cas de Sisal, trobem una part de pobladors que són propietaris dels seus habitatges, o que són titulars de terres comunals, però també existeix un grup significatiu d'habitants que no posseeixen terrenys ni recursos per a comprar-los generant exclusió residencial i precarització de la vida quotidiana. Aquells que no posseeixen terrenys o habitatges es veuen doblement exclosos: no poden beneficiar-se amb l'augment del valor de la propietat ni participar en el mercat immobiliari. A més, enfronten una dificultat creixent per a trobar habitatge assequible, ja que l'oferta de lloguers s'encareix per l'especulació immobiliària i la conversió d'habitatges en allotjaments turístics com els lloguers temporals tipus Airbnb.

Imatge d'Eliana del Pilar González Márquez

El turisme residencial ha estat un sector crucial en l'expansió capitalista, i les marques de distinció com la de Pobles Màgics s'han convertit en eines essencials en les tendències globals contemporànies per al màrqueting de territoris que venen nocions de platges salvatges, últims paradisos per conquistar i el retorn a l'origen, al e amb la naturalesa.

En aquest cas podem assenyalar tres elements rellevants. Primer, s'observa com els interessos econòmics s'imposen als interessos ambientals, augmentant el risc de destrucció del sistema de platja i aiguamoll que constitueixen tant una barrera natural davant fenòmens climàtics, com l'hàbitat d'espècies vegetals i animals, i deixant exposada a la població local als estralls dels esdeveniments meteorològics (García-Benítez et al, 2017). Segon, el cas d'estudi pot ser analitzat dins de la tendència actual d'urbanització accelerada i desordenada que viuen altres zones de la costa yucatanenca (Torres-Mazuera et al, 2021). Tercer, la iniciativa de patrimonialització que es desplega amb el programa de Pobles Màgics ha estat funcional per a augmentar la rendibilitat de les inversions immobiliàries tant a Sisal com en les zones pròximes de l'interior.